Putxi, aquest gran individu

Hi ha una sèrie d'individus ficats en política dels quals no se'n coneix cap més professió que la de polític. Precisament no són pocs. A l'alcalde del meu poble no se li coneix cap altra professió que alcalde, per això si algun cop s'ha vist foragitat de l'alcaldia ha remogut cel i terra, si convé amb mètodes bruts, per tal de tornar al lloc que ell considera que li pertany. Quan no tens res més per posar un plat a taula és normal que t'hi aferris tal com feia en Jafar quan en Simba estava a punt de fotre'l daltabaix del precipici a "El rei lleó". Un altre d'aquests individus, aquest a nivell nacional, és Joan Puigcercós. Li coneixeu alguna altra professió? És que no n'hi ha cap altra. Són d'aquells polítics que han estudiat Ciències Polítiques amb la voluntat de dedicar-se al tema. Va començar a fer carrera a les joventuts del partit, les quals va acabar dirigint. Aleshores va decidir llençar-se a l'abordatge del partit, com un pirata de Somàlia, ara que estan tant de moda. No ha parat fins que ho ha aconseguit fins i tot carregant el mort dels resultats de les eleccions espanyoles a Carod, d'una manera força traïdora, quan ell n'és igual de responsable. Aquesta setmana ens ha regalat una nova putxinel·lada que ha estat destapada pel confidencial de l'Avui: "A Esquerra hi sobren ganduls, trepes i friquis". Sorprèn que un grimpaire com ell deixi anar aquest tipus de frases. Ho dic perquè no hauria de ser el més propi d'algú que no ha treballat mai el fet de parlar de ganduls. Tampoc d'un grimpaire com ell parlar de trepes, quan no ha parat de treballar amb un maquiavel·lisme impecable fins arribar a dalt de tot. Friquis? I no és friqui dir que ets independentista i posar a la Generalitat un partit espanyolíssim? És similar a dir que t'estimaves molt a la teva àvia i anar cada dia a pixar-te a la seva tomba. Potser aquest ripollès amb mala folla s'hauria de plantejar més aviat qui falta al seu partit que no pas qui hi sobra i com és que en totes les iniciatives sobiranistes que apareixen actualment no hi ha ningú del sector oficialista del seu partit ( 10.000 a Brusel·les, Cercle d'Estudis Sobiranistes...) i per què Esquerra està a les últimes. Segurament quan anava a escola era el típic que dictava a què s'havia de jugar i si els altres no volien i passaven d'ell s'enfadava i plorava mentre els insultava entre dents. A partir d'aquí va començar a teixir una temible estratègia, entre entrepà de Nocilla i partida de tazos, per fer-se dirigent d'un partit polític on s'havien d'insultar tots els dissidents i mirar d'anorrear-los. No obstant, es pot trobar com al pati del col·legi, plorant sol en un racó.